28.4.08

Chamje, 26-10-2007

Deuen ser dos-quarts de vuit del matí, estem esperant l’esmorzar. Com deia ahir, me n’oblidava de lo gilipolles que és l’Isaac. No sé com se m’havia acudit que pogués ser una bona experiència per compartir. Suposo que la distància i sobretot el veure’ns poc em va canviar la percepció de tot plegat. Però clar, segueix sent el mateix de sempre. La mateixa persona de difícil convivència i amb aquell caràcter que te’n fa fugir. I ell, diria que ja ho sap, que n’és conscient. Ara mateix el que em ve de sut és donar la volta i esperar-los a Pokhara, però aniré seguint, no tinc perquè canviar de plans per la merda de l’Isaac. I a més, vull veure muntanyots. Del Píssang suposo que en passaré. Ja ho veurem. El que he de tenir clar és que a mesura que passin els dies s’anirà fotent de mala llet i li anirà sortint aquest caràcter asquerós. És qüestió de saber-ho i ser-ne conscients.

Bé, aviam si avui em poso al dia, jo crec que sí. Ara són potser les 16:15. Potser ja dos-quarts. Hem arribat a dos de quatre a Bagarchap, a 2164 metres. Després d’un matí assolellat, ara està ben tapat, amb Estrats arrossegant-se a uns 200 o 250 metres damunt nostre.

El dimarts, doncs, vam començar el trekking. Però encara vam fer un tram amb autobús. De Besi-Sahar fins a Bulbhule, 3 hores 30 minuts segons la guia, menys de tres hores o unes tres hores segurament. És un tram de pista amb pujades i baixades, arribant a baixar dels 823 metres de BEsi-Sahar als 670 per després tornar a pujar fins els 853 de Bhulbhule. S’hagués fet bastant pesat sobretot al ser pista. D’aquesta manera vam començar a caminar ja per camí estret. Evidentment, tot i que enaquest cas no era necessari, vam tornar a anar “on the roof”. Ara, calia anar ben agafat, no podies anar tan tranqui com el dia anterior. REalment passàvem per uns llocs que semblava impossible que hi puguèssim passar, però hi passàvem.

Així doncs, a Bhulbhule vam baixar del sostre del’autobús amb el ying-yang pintat al costat de cada roda del darrera, al cautxú aquell que les protegeix del fang (crec) i vam començar a caminar. Al cap de dos minuts travessàvem el primer de tants ponts penjants sobre el Marsyangdi. Ara m’acaben de portar un milk tea en una tassa blanca amb floretes a la base. Està de cullons. Aquí al costat, la fresa constant de l’aigua. En aquest cas d’un rierol que travessa el poble. Amb el te m’està venint caguera. De moment, després d’una setmana viatjant encara no he cagat malament. Aviam ara. Realment sembla increïble que només faci una setmana que vam sortir. Queda molt lluny la despedida i Moscou i Dheli. Amb una setmana, tantes coses, tantes emocions, tantes sensacions, tantes coses noves. Una setmana, que normalment passa que ni te n’adones i ara la veig tant condimentada, tan plena. Entre mig hi ha la llarga espera a Moscou, la llarga nit a Dheli, el viatge i l’arribada a Kathmandú, els dies a Kathmandú i ara els ja tres dies de trekking, amb la increïble experiència de les 6 hores al sostre del bus entre Kathmandú i Besi-Sahar. M’acabo el te i vaig a cagar. Que bé!

Van arribant homenets que fa por de com van de carregats. De tant en tan també arriba algun grup de trekkineros.

El primer tram de trekking va ser força suau, fins a Ngadi, on vam dinar. A partir d’allà, a 860 metres, vam pujar en qüestió d’una hora i mitja fins als 1314 metres de Bahundanda, dalt d’un turó, on vam fer nit. El paisatge era selvàtic, caminàvem per la selva, regalimant de suor constantment. Selva amb poblets que anàvem trabessant i terrasses, moltes terrasses a tot arreu. A les zones planes dels pobles però també ales vessants de les muntanyes; totes les vessants plenes de terrasses amb el groc verdós o el verd groguenc de l’arrós que comença a collir-se. Als pobles, les cases tenen blat de moro assecant-se, que és el cultiu que precedeix al’arròs. També hi ha hortets, minihortets en la majoria dels casos. De fet, vam veure un raconet d’uns 3x3 amb uns 30º d’inclinació que també estava aprofitat. Tot l’espai és aprofitat. De tant en tant van passant portejadors però també gent amb uns feixos d’herba a l’esquena que fa por. És herba que donen als búfals, que descanses als pobles. En alguns casos veus criatures de 5 anys collint herba amb la seva falç. Realment impresiona. L’últim tros abans d’arribar a Bahundanda és bastant heavy, bastant empinat. La veritat és que, tot i haver fet només uns 450 metres de desnivell, és com si en fèssim més, doncs puges i baixes molt. Això és una cosa que he notat molt fins ara, que a vegades fots unes pujades que Déu ni do i després tornes a baixar, fet que desanima una mica, doncs veus que amb el que t’ha costat lap ujada va i t’has de fotre a baixar. Però de mica en mica vas pujant. El que ha sigut de puta mare és el tram final d’avui, de Dharapani (1943 m), on en un principi volíem parar a fer nit, fins a Bagarchap (2164 m). Ens hem polit el tram de més de 200 metres de desnivell en mitja horeta. Ha sigut una pujada molt progressiva i suau. Aviam si abunden més a partir d’ara. Bagarchap és un poble més obert que Chamje, on vam fefr nit ahir. La vall és més oberta i el poble més ample. Ahir estàvem en un carreró estret i avui el Lodge té un jardinet gros i de puta mare. Aquí darrera tinc uns geranis vermells i blaus, una mica de clavell moro (que n’he vist bastant fins ara) i fins i tot unes margarites grogues. També tinc Hipumea violacea, crec, una enfiladera amb efectes al•lucinògens molt extesa a Tiana i Montgat. A Tal (1707 m), a una vora de la llera ampla i en aquell tram amb poca pendent del riu, he agafat llavors de flor de nit rosa. I el que avu he vist que abunda de forma salvatge és la Marihuana. N’havia vist una mica a Besi-Sahar però avui un futimé. La majoria mascle, però també alguna femella facundada. Tinc una branqueta a l’habitació amb llavors. Te la vas trobant ala vóra del camí, súper salvatge, igual que et trobes hortigues i d’altres plantetes. Aquí baix a l’entrada del poble he vist un tram d’uns 20 o 30 metres en què formaven una mica de mur. Magnífic!

Deuen ser encara no les vuit i ja fa un quart o així que estic al llit. L’Isaac encara no ha vingut i el Pol es mira la guia de trekking. Es fa bastant heavy pensar que, tot i ser les vuit, ja és com si fos molt tard. Però el que es fa heavy és pensar que aquí ja fa 2 hores que és fosc, que ja és tard i la gent se’n va a dormir mentre allà són, comptant que aquí siguin les vuit, un quart de cinc. La Laia acaba d’entrara la Galeria. M’imagino Rambla Catalunya amb les obres, la gent amunt i avall mentre aquí tot és repòs i tranquil•litat al mig de l’Himalaya. Veig a la Laia assegudeta a la seva taula envoltada de quadres i jo aquí estirat a dins el sac en una habitació a 2100 i pico metres enmig de muntanyots i cascades i rius. Avui hem vist un 5000 i pico amb una mica de neu. Demà ja veurem 7000s i 8000s*. Demà la vall deixa enrera el bosc subtropical.* Avui, si no fos pels Estratocúmuls, ja hauríem vist el MAnaslu, de 8163. Espero que demà al matí foti el solet d’avui. I hope yes. En Pol badalla i diu que se’n va a dormir. Jo també. No m’acabo de posar al dia… Vaig a llegir una mica però estic cansadet… Tot i que al llarg del dia he tingut moments apurats i de no poder més, tinc ganes que sigui demà i començar a caminar de nou. El cos em segueix responent bé, ara mateix em noto cansat, però bé. Els peus em fan menys mal que ahir. Aviam demà, que farem de 2100 a 2700. A Chame, final d’etapa de demà, suposo que podré parlar amb la Laia. Aviam quant val. Avui ho he probat des d’aquí quan allà eren més o menys les 14 :30. Me’n demanaven 200 Rs (uns 2.3 €) per minut. Però no ho he aconseguit. Al llarg d’avui he anat veient un cartell d’anunci d’un internet cofee amb 256 Mg de velocitat. Espero que sigui més barat al seu un garito més gran. El lloc d’avui era era una família que tenia telèfon. Un lloc molt autèntic, amb un foc a terra on cuinaven i un petit altar amb un Bhuda i espelmetes en una estanteria. L’última nit he somiat 4 cops amb la Laia, en 4 somnis diferents. Realment la trobo molt a faltar. Subaratri, bona nit. Ostres, un mosquit!

2 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

Per fi podrem assabentar-nos del magnific viatge al Nepal, de l'Abel, en Pol i l'Isaac. Miraré de llegir-ne una mica cada dia, doncs, Abel, ets molt explicit en les teves explicacións.

ENDAVANT i Crits !!!

lia ha dit...

molt be..!! per fi ha començat el trekking!! para cuando el proximo volumen..??