Són les 14:59. Acabem d’embarcar. Fot una calor de Déu! Per la finestra (m’ha tocat finestra!) veig uns cúmuls que creixen amb força. Després que els dos últims dies haguem tingut nuvolades i alguns ruixats, avui, per marxar, un cel blau de cullons, poca humitat i cúmuls congestus per despagar. Hi ha una russeta (no rosseta) la mar de maca. Serà la nostra assafata. Engeguen l’aire. Sort!
Són les 18:09 hora del rellotge de l’Isaac, hora catalana. Volem ja fa estona sobre un mantell de núvols primer blancs, després acarbassats i ara gris fosc amb tonalitats claretes cap enrera. Cap endavant és pràcticament fosc però cap enrera encara es veu l’horitzó carbassa amb una transició cap a blau. Una línia de color carbassa, una línia de claror cap allà on fa cosa d’un quart o vint minuts s’ha post el sol. Queda més o menys una hora i quart de viatge, debem estar acabant de travessar Polònia o potser ja estem volant per Ucraïna. Quin contrast segons si miro per la finestra de davant (quasi fosc) o la que em queda darrera (amb el carbassa a l’horitzó i encara força claror).
19:32 / 21:32; toquem terra rus. Aplaudiments per un aterratge una mica turbulent. Amb calma, esperem que es buidi; no hi ha pressa.
3 comentaris:
Quina ilu que ja hagis començat a escriure...Seguiré amb impaciència els relats... recordo molt els dies que veu ser fora i em fa molta ilu llegir el que va passar fil per randa.
uoooooooo aquí si que hi fa freeed!
Oooooh! M'has recordat el meu viatge a Aarhus, també el vaig relatar des de l'avió :P
Publica un comentari a l'entrada