Bahundanda, 1314 m, 24 d'octubre del 2007. Les 8 pm àprox

Continuarem amb l’estada a Ktm, però ara sí que intentarem resumir més. Deia que dissabte no vaig anar a casa del periodista perquè l’endemà havíem de matinar. Havíem quedat a les 8 amb el Divi i havíem d’acabar de preparar les coses per marxar. Doncs bé, un altre cop no es presenta. L’Isaac era a puesto a les 8 i pocs segons, nosalres ens havíem quedat sobant. Al cap de mitja hora, puja i ens llevem tots. Ara m’acaba d’arribar un gotet de llet de búfalo calenta munyida fa cosa d’una horeta. Boníssima! Segons el Pol, gens bona. Aixó sí, té un punt com agre. Doncs bé, el paio es va presentar més tard dient que a les 8 sí que hi era. Vam tencar el tracte del trekking i vam marxar a esmorzar, decidint que no marxaríem aquell diumenge sinó l’endemà, és a dir, ahir. Havíem de descansar més. L’Isaac s’havia llevat de mala lluna i a més es notava bastant cansat.

Ens vam instal·lar a una terrasseta que l’Isaac tenia controlada. Al veure que trigaven a portar-nos els tes vaig anar al taulell de l’entrada de la terrassa i mentre esperava que aparagués algú veig un tiu i… sí, efectivament! Era el Vicius! El Vicius de Cal Cens, el col·lega del Pau i la Memi! Al veure-ho, dic, és ell? Estava a us 5 metres i de perfil i amb grenyes, ai, amb “rastes”, i no veia clar i menys al mig de Ktm. Però llavors vaig recordar que la Memi m’havia dit que estava porai i el vaig cridar. Va flipar, vam flipar i vam estar esmorzant junts. Anava amb un col·lega de la meva edat o així que en un moment donat li va dir “primo”. Venien de Thailandia, on hi havia estat un mes i estaven fent una ruta pel Nepal abans d’anar a acabar el viatge de 6 mesos a l’Índia.

After that we went to visit a temple que ens havia dit el Divi que estava bé. Vam pillar un taxi que ens va estillar (un rikshaw, ara que hi penso, on vam pujar-hi tots tres... El pobre tiu no podia a trossos!). El temple estava al capdamunt d’un turó d’uns 100 metres. Era tota una esplanada amb diferents temples i figures d’oracions des d’on es divisa tota la ciutat. També està ple de paradetes pels guiris i ple de guiris, però també bastants autòctons, alguns dels quals també semblen ser turistes.

La muntanya, el turó, està ple de monos, tant a dalt com durant el camí, un camí d’escales que Déu ni do. Monos una mica malperits, doncs a dalt vaig veure com un li fotia untros de jalar a una noia, una nena, despistada. Al llarg de les escales hi havia tot de paradetes d’artesenia alguna de la qual la feien allà mateix. També estava ple de dones i noies, algunes amb criatures petites als braços, demanant diners.

Vam tornar cap a casa i la resta del dia, doncs bé, passejant per Ktm i poca cosa més. Bé, sí, vaig anar al barber a tallar-me els cabells amb el Pol. Ara continuo, m’estant fent fora d’aquí baix, pujo a l’habitació.

Ara estic bastant incòmode estirat al llit. Són les 21:34. A fora se senten com una espècia de gripaus paridors però més espaiats, com si n’hi haguessin menys. De lluny ens arriba la remor del riu que baixa carregadíssim d’aigua. La Lluna quasi plena queda una mica amagada darrera els Altocúmuls. Sempre ho he dit, una excel·lent combinació: Altocúmuls amb Lluna (sobretot Lluna grossa). De nou no miro la temperartura però devem estar, a for, a uns 15 graus. No m’acabo de posar al dia. Bona nit.