Al pis de dalt, on hi ha els bars, hi ha uns passadissos d’uns 4 metres d’ample, sense butaques i sense res, on la penya que està com nosaltres s’hi apalanca a dormir.
Jo m’havia apalancat juntament amb l’Isaac i el Pol a les butaques de baix, però a mitja nit me n’he anat a dalt, a terra sobre uns papers de diari, perquè a baix fotia fred. Hi ha l’aire condicionat posat. Ja té cullons! A ple mes d’octubre i passar fred a Moscou no pels 8 o 10 graus de fora sinó per l’aire condicionat. Em sembla que m’he mig encostipat.
Al passadís de dalt hi ha gent que va molt preparada, amb matalassets, mantetes i coixinets. Jo més o menys he anat dormint; primer a baix, intermitentment però he fotut alguna tiradeta llarga fins que el fred m’ha fet tirar cap amunt. Allà he dormit pitjor, en part perquè tenia uns tius mirant una peli amb l’ordinador a un volum força alt. Però tot i això i la incomoditat i la mica de fred i els avisos de megafonia cada cop més freqüents, he anat dormint fins que he vist que ja era clar. He mirat avall; les butaques estaven plenes de gent dormint i tambéde gent asseguda (només 7 files !). El Pol, assegut mirant el no-res. L’he cridat i hem anat a pixar. Ara estem aquí asseguts. A fora està gris i diria que plovisqueja, però no ho puc comprovar. L’Isaac dorm. Ja són dos-quarts de nou. Ja queda menys.
Al passadís de dalt hi ha gent que va molt preparada, amb matalassets, mantetes i coixinets. Jo més o menys he anat dormint; primer a baix, intermitentment però he fotut alguna tiradeta llarga fins que el fred m’ha fet tirar cap amunt. Allà he dormit pitjor, en part perquè tenia uns tius mirant una peli amb l’ordinador a un volum força alt. Però tot i això i la incomoditat i la mica de fred i els avisos de megafonia cada cop més freqüents, he anat dormint fins que he vist que ja era clar. He mirat avall; les butaques estaven plenes de gent dormint i tambéde gent asseguda (només 7 files !). El Pol, assegut mirant el no-res. L’he cridat i hem anat a pixar. Ara estem aquí asseguts. A fora està gris i diria que plovisqueja, però no ho puc comprovar. L’Isaac dorm. Ja són dos-quarts de nou. Ja queda menys.
Són les 12:02. El matí va passant. Tancats en aquest cony d’aeroport. Com és lògic, està ple de russos i russes, però també hi ha alguns indis i alguns orientals. A fora plou, ara sí, però no ens podem ni acostar al vidre a veure-ho. Però plou. La sensació és ben curiosa; estem a Moscou, estem a Rússia, però és com si no hi fòssim. Es veu que estem a Moscou perquè tot està en rus i bàsicament hi ha russos. També pel “Moscow Duty free”, però podríem estar a Teheran, Marrakech, Stockholm o qualsevol altre lloc. De fet fins i tot tot això podria ser atrezzo i que no estiguèssim a Moscou. Estem a Moscou però com si no hi fòssim. Sap greu no poder disfrutar la ciutat o palpar-la una mica. Una altra sensació estranya és el fet de passar tantes hores aquí quan tot això no té res a veure amb el motiu del viatge, amb la raó del viatge. I a més, geogràficament, es fa estrany perquè clar, hem anat amunt, bastant amunt, per després anar avall, bastant avall. Si estiguèssim a Amann o a Qtar… sembla com si vingui més de camí, però clar, hem anat a Moscou per després anar a Dheli i cap a Kathmandú.
Són les 12:14; de mica en mica va passant el rato. Hi ha una penya amb unes pintes…
Són les 16:55. Finalment hem passat el tràngol de les 20 hores a Moscow. Tampoc ha sigut tan heavy, però Déu ni do. Hi ha estones per recordar. Ara parla el capità. Ahir a la nit, per exemple, quan ja ens havíem apalancat i dit bona nit un a l’altre, obro els ulls i veig mitja dotzena o més de polis venint cap a nosatltres i plantant-se davant meu. « Passport ticket ». Control rutinari. Miren d’on venim, em pregunten exactament d’on, s’ho apunten i marxen per seguir demanant. I d’altres estonetes també en recordarem. La sensació és estranya, perquè fins ara aquesta estada a Moscou (comencem a moure’ns) ha estat la part més important del viatge i la que ha ocupat més temps. Fins ara l’únic a explicar del viatge, però al final serà una anèctdota del principi; tot això no té res a veure amb el que serà el viatge i en canvi ara és de l’únic que podem parlar. Ara toca Dheli. D’aquí 6 hores. Una etpa més. Una aventura més.
Anem amb un avió que t’hi cagues. Aquests dos, sobretot l’Isaac, s’estan polint les xuxes. És un d’aquests de 3-3-3. No hi havia anat mai. Com remarca l’Isaac, que va al mig, és molt alt. El Pol, que va a la finestra, diu que hi ha un avió que no ha pogut sortir per alguna cosa. L’Isaac diu que hi ha uns avions que foten pinta de militars. El Pol ho confirma. Ens cordem els cinturons. Ara diuen que no és que no pogués despagar sinó que estava aterrant. Làudio va fatal. Quatre maniobres i cap a Dheli! Ah, me n’oblidava, el cel segueix ben tapat, gris plom no pas llis del tot. De tant en tan cauen 4 gotes. Una xemeneia treu fum. No hem notat l’aire lliure rus a la cara. Una llàstima. Som-hi!
No sé l’hora que és perquè no tinc hora local perquè no sé on som. En algun lloc d’Àsia, més o menys abans d’entrar al Caspi o ja sobrevolant-lo. Són, segons hora de Moscow, dues més que a Catalunya, les 19:45. Fa un parell d’hores i mitja que hem sortit. Efectivament, devem estar per damunt del Caspi. Ens acaben de donar un paper per omplir per l’arribada. Pel megàfon van dient coses que no entenc, no pel rus, sinó perquè l’anglès no s’entén perquè sona fatal. No sé què han dit ara de “one hour and 30 minutes”. Seguint amb el raonament d’abans, és com si estiguèssim en una prèvia, en un preliminar del viatge. La sensació és que tot començarà realment quan aterrem a Dheli.
22:54 Moscow time. Arribats a Dheli!
02:45 ara ja hora local, 1:15 hora de Moscow, 23:15 hora catalana.
Després d’una cua de més de mitja hora per passar el control d’immigració, hem recollit les maletes, les motxil·les vaja, que ja ens esperaven al costat de la cinta transportadora. D’entrada, molta diferència amb l’aeroport de Moscow. Allò tot era fosc i no veies ni una paret blanca; faltava llum. Aquí n’hi ha i es veu un aeroport modern. Hem sortit al vestíbul de l’aeroport i ja se’ns han tirat a sobre un parell de suposats taxistes. Hem parat i parlat aviam què fèiem i després de sortir un moment a fora i respirar la calor i l’atmosfera fumada, veient que ja és la una, hem tornat a dins amb la intenció de palancar-nos a les butaques brutes i blaves però molt més còmodes que les de Moscow. Abans hem preguntat pel tema de comprar bitllets per Kathmandú i ens han dit que a les 7 obrien. Això ens ha fet decidir del tot a quedar-nos unes horetes aquí i no liar-nos a la ciutat. Segona nit tirats a l’aeroport (nota de l’Isaac).
Són les 12:14; de mica en mica va passant el rato. Hi ha una penya amb unes pintes…
Són les 16:55. Finalment hem passat el tràngol de les 20 hores a Moscow. Tampoc ha sigut tan heavy, però Déu ni do. Hi ha estones per recordar. Ara parla el capità. Ahir a la nit, per exemple, quan ja ens havíem apalancat i dit bona nit un a l’altre, obro els ulls i veig mitja dotzena o més de polis venint cap a nosatltres i plantant-se davant meu. « Passport ticket ». Control rutinari. Miren d’on venim, em pregunten exactament d’on, s’ho apunten i marxen per seguir demanant. I d’altres estonetes també en recordarem. La sensació és estranya, perquè fins ara aquesta estada a Moscou (comencem a moure’ns) ha estat la part més important del viatge i la que ha ocupat més temps. Fins ara l’únic a explicar del viatge, però al final serà una anèctdota del principi; tot això no té res a veure amb el que serà el viatge i en canvi ara és de l’únic que podem parlar. Ara toca Dheli. D’aquí 6 hores. Una etpa més. Una aventura més.
Anem amb un avió que t’hi cagues. Aquests dos, sobretot l’Isaac, s’estan polint les xuxes. És un d’aquests de 3-3-3. No hi havia anat mai. Com remarca l’Isaac, que va al mig, és molt alt. El Pol, que va a la finestra, diu que hi ha un avió que no ha pogut sortir per alguna cosa. L’Isaac diu que hi ha uns avions que foten pinta de militars. El Pol ho confirma. Ens cordem els cinturons. Ara diuen que no és que no pogués despagar sinó que estava aterrant. Làudio va fatal. Quatre maniobres i cap a Dheli! Ah, me n’oblidava, el cel segueix ben tapat, gris plom no pas llis del tot. De tant en tan cauen 4 gotes. Una xemeneia treu fum. No hem notat l’aire lliure rus a la cara. Una llàstima. Som-hi!
No sé l’hora que és perquè no tinc hora local perquè no sé on som. En algun lloc d’Àsia, més o menys abans d’entrar al Caspi o ja sobrevolant-lo. Són, segons hora de Moscow, dues més que a Catalunya, les 19:45. Fa un parell d’hores i mitja que hem sortit. Efectivament, devem estar per damunt del Caspi. Ens acaben de donar un paper per omplir per l’arribada. Pel megàfon van dient coses que no entenc, no pel rus, sinó perquè l’anglès no s’entén perquè sona fatal. No sé què han dit ara de “one hour and 30 minutes”. Seguint amb el raonament d’abans, és com si estiguèssim en una prèvia, en un preliminar del viatge. La sensació és que tot començarà realment quan aterrem a Dheli.
22:54 Moscow time. Arribats a Dheli!
02:45 ara ja hora local, 1:15 hora de Moscow, 23:15 hora catalana.
Després d’una cua de més de mitja hora per passar el control d’immigració, hem recollit les maletes, les motxil·les vaja, que ja ens esperaven al costat de la cinta transportadora. D’entrada, molta diferència amb l’aeroport de Moscow. Allò tot era fosc i no veies ni una paret blanca; faltava llum. Aquí n’hi ha i es veu un aeroport modern. Hem sortit al vestíbul de l’aeroport i ja se’ns han tirat a sobre un parell de suposats taxistes. Hem parat i parlat aviam què fèiem i després de sortir un moment a fora i respirar la calor i l’atmosfera fumada, veient que ja és la una, hem tornat a dins amb la intenció de palancar-nos a les butaques brutes i blaves però molt més còmodes que les de Moscow. Abans hem preguntat pel tema de comprar bitllets per Kathmandú i ens han dit que a les 7 obrien. Això ens ha fet decidir del tot a quedar-nos unes horetes aquí i no liar-nos a la ciutat. Segona nit tirats a l’aeroport (nota de l’Isaac).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada