23.4.08

Besi-Sahar, 23-10-07

Anem a resumir una mica els dies a Ktm i després passarem a avui, que Déu ni do. Se m’ha acumulat la feina de manera que resumirem l’arribada i els 2 dies més a la capital.

A l’arribar vam anar directe a un hotel que ens va portar el tiu del taxi. Donat el cansament, va ser la millor opció, no era plan de fotre’ns a buscar i tal i qual. Jo portava unes 30 hores sense dormir amb tot el cansament, a més, dels aeroports. Ens van donar una habitació amb un llit de matrimoni i un individual amb bany inclòs. Tot per 5$/persona/dia, és a dir uns 3.5€/persona/dia. Ni ens ho vam pensar. L’hotel en qüestió, Tibet Holiday Inn, estava a l’entrada de Thamel, a prop del Palau Reial, el barri més turístic de la ciutat, amb mogollon de botigues i bars i h otels i restaurants. Eren les 3 de la tarda i em vaig fotre al llit directe. Sense ni jalar. Tal era el meu cansament. Ells dos, que havien fet una dormideta d’un parell d’hores (sobretot el Pol) a l’aeroport de Delhi, se’n van anar a menjar algo. Van tornar cap a les 6 menjats i amb unes sandàlies pel Pol i un violinet. Llavors ens vam fotre tots a dormir.

Ens vam llevar capa les 12 o una mica més. Més que llevar-nos, despertar-nos. No sabíem si sortir a menjar algo o seguir sobant i al final vam anar a omplir-nos una mica l’estómec. Era el meu primer contacte real amb la ciutat. De nit, tot fosc. Poca gent al carrer. Vam trobar un còrner on hi feien bocates 24 hores. Vam jalar i a dormir.

Els dos següents dies hem voltat sobretot pels carrers més propers, però també vam pillar uns riskshaw i vam anar fins a Dhurbar Skuare i Freak Street. Un per ells dos i un per mi. Vam tornar xino-xano fent flotos i flipant. Ens vam fotre a un jardinet a dinar però només li van portar la teca a l’Isaac. Era un restaurant koreà amb un paio que no se n’enterava. El lloc molt maco, però el servei una merda. A les 5 havíem quedat amb el Divi (el tiu amb el que hem fet els tractes diferents) i l’Isaac va marxar. El Pol i jo ens vam quedar aviam si ens portaven el nostre dinar (is comming) però al final vam fotre el camp. El Divi no es va presentar i el vam anar a cercar nosaltres. Vam parlar de condicions i vam quedar per l’endemà a les 8 per acabar d’enllestir i partir.

Vam sopar en un altre jardinet amb més bon servei. Uns spaguettis l’Isaac i jo i una pizza el Pol. Ah ! I unes patates fregides per picar. A tot arreu et trobes menjar de tot arreu. De l’europeu en diuen « continental food ». Tot esperant el jalar vaig sentir rock and roll en directe. L’Isaac jam ‘havia dit que havia vist un bar que hitocaven en directe. Em vaig anar guiant per la música i a uns 30 metres vaig pujar unes escaletes que em van portar a un bar de puta mare. Sonaven els últims acords del Come Toguether. Vaig col·lar-me fins davant de tot. A peu pla hi havia 2 guitarres, baix, teclat i bateria. El bar devia fer uns 60 metres quadrats. Poca llum, tauletes, barra a l’entrada i finestres que donaven al carrer al fons. A l’esquerra, la banda i a la dreta una zona amb tauletes baixes i coixins a terra. El sostre, ple de banderetes d’oracions. De cop van arrencar amb un dels temes més famosos de Nirvana. Bestial! Vaig tornar cap al restaurant, on ells ja menjave i en ‘cabat vam fer cap al bar. Ens vam apalancar com vam poder, jo a tocar dels músics. Van tocar algun tema del Jimmy Hendrix i algun altre i van acabar amb un dels Doors. Els paios, tots d’aquí, ho feien de cullons. Quan van acabar, vóra les 11, ens vam apalancar una estona al “chill out” i després a dormir. Però jo em vaig quedar voltant una estona pels carrers foscos i calmats del voltant de l’hotel. Res a veure amb el bullici i el merder de durant el dia. I res a veure ka sensació amb la primera de la nit anterior en aquell primer contacte. És brutal com acabes moven-te amb una tranquil·litat i soltura que quasi sembles autòcton o que faci mogollon que estàs allà.

Em vaig quedar una estona mirant com cuinaven una parella gran que de nit monta una paradeta de menjars varis en un carretó que planten al carrer. Era l’únic turista. Tothom era d’allà i era com si no hi fos. Observava com si no hi estigués físicament, allà quiet sense more’m.
Uns nens, 3 o 4, van venir a demanar-me pasta i un paio que acabava d’arribar feia res amb una moto els hi va donar unsbitllets, tot mostrant-me, com qui no vol la cosa, la cartera plena de pasta. Era un tiu més o menys de la meva edat que havia vingut amb un col·lega a buscar jalar per ells i uns amics que estaven a casa seva. És periodista. Em va donar la seva tarjeta i el seu col·lega em va apuntar el seu número també. Que qualsevol cosa els truqués, quan tornés del trekking o sitornava al Nepal. Se’ls veia bona gent. Em van deixar tastar el que s’enduien. Una espècie de tortellini com fets al vapor i força picants. Em van convidar a anar amb ells. Però me’n vaig anar a dormir. L’endemà havíem de matinar i marxar.
He dit que resumiria però no puc. Demà seguiré. Ara etsic a la terrasseta de l’hotel, en un tercer pis d’uns 2.5 per 10 amb una barana d’encara no un metre d’alçada. Els núvols de l’arribar, les nuvolades del nord que descarregaven i els Estratocúmuls i Altocúmuls que mig amagaven la Lluna creixent, han desaperegut. Hi ha, però, força humitat. Devem estar a uns 17 graus. Tinc la Lluna aquí dalt il·luminant la boirina i les muntanyes d’aquí al costat i el poble. Pràcticament no hi ha contaminació llumínica. Tinc uns grills per aquí darrera xerrant i cap al lluny, un gos que no calla. Per aquí baix algú pica. El poble s’estèn uns centenars de metres al meu voltant amb les llums de les cases dissaminades. No es veuen aglomaracions de llums. La sensació de Pau i tranquil·litat és brutal. És brutal també tancar els ulls, ho faig sovint, i visualitzar-me en el mapa. Me’n vaig a dormir. Aquells dos ja hi són fa una estoneta. Trobo molt a faltar la Laia. Bona nit.

2 comentaris:

Tanti ha dit...

Quan ja havia pensat que no ploraria llegint el 07/10/23, resulta que m'has tombat a l'última frase...com disfruto llegint sobre aquest viatge!

lia ha dit...

si noia...esta fet un poeta!!